Pugem a poc a poc fins a la cresta, fa molta calor i al nostre voltant sentim el brunzit dels insectes, el cruixit de les pedres sota les sabates, el vent que passa entre les agulles dels pins. Quan arribem a dalt, el meu germà treu la càmera i mira per l’objectiu, el clic de les fotos se suma al brunzit i la brisa, i m’acosto al caire del barranc. Es veu tota la vall, un arbre solitari en un camp groc de blat, al fons, l’embassament, com un mirall. És bonic, li dic mentre recupero l’alè, ell s’encongeix d’espatlles i diu que no sap com serà de nit, vol fer fotos de les estrelles.