Fa un munt de temps vaig entrevistar l’entrenador del meu equip. Ell era vell i jo era jove. Un de tants entrenadors i una de tantes entrevistes. Començava la Lliga i li vaig dibuixar un paisatge turbulent: li havien desarborat la plantilla de la temporada anterior i el futur pintava pitjor que malament. L’entrenador, no obstant, se sabia la lliçó. Va teixir un discurs positiu, va lloar les virtuts dels seus futbolistes i d’alguna manera em va convèncer. Vaig acabar l’entrevista segur que l’equip no era tan dolent, que els periodistes no fèiem més que exagerar.