L’aclaparadora victòria del governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, és un baló d’oxigen i una injecció d’optimisme per a la Casa Blanca després de la desastrosa retirada de Kabul. Tot i que sembli una qüestió local, té repercussions en la política dels EUA. És una de les millors notícies que Biden ha rebut des que va assumir la presidència al gener.
Els republicans havien provocat un referèndum revocatori contra l’home que va adoptar les mesures més dures per combatre la pandèmia, des del confinament a l’ús obligatori de la mascareta. Era un envit contra el sentit comú a l’estat més progressista del país. Després del que va passar a Texas amb la il·legalització de fet de l’avortament, el partit de Donald Trump es llançava a buscar una victòria que podria haver tingut conseqüències sistèmiques, i aplanat la tornada de l’expresident el 2024.
Van llançar contra Newsom el locutor de ràdio Larry Elder, que va portar a terme una campanya populista en nom de la llibertat, barrejant notícies falses, mentides i mitges veritats. Malgrat que Califòrnia és l’estat amb millor índex de vacunació i menys casos de la variant delta, el discurs d’Elder, que és el de la majoria dels republicans, semblava tenir possibilitats d’èxit. Al final es va imposar el sentit comú: Newsom va aconseguir el 65,9% pel 34,1% del seu rival.
Els EUA són el país del G-7 –el club de les democràcies capitalistes poderoses– amb una menor taxa de vacunació. Els republicans han torpedinat els esforços de Biden per evitar que arribés a la immunitat de grup abans del 4 de juliol. Des de finals d’aquell mes al 9 de setembre, els EUA van vacunar el 4% de la seva població davant el 25% del Japó en el mateix període, segons informa la web científica Our Word Data.
Fanatisme religiós
Hi ha una Amèrica extremada en què conflueixen un llibertarisme de soca-rel davant qualsevol forma d’estat amb el fanatisme religiós. És la por de molts blancs que les minories (i els migrants) els prenguin el control del seu país. El consideren seu per dret de conquesta. Han demostrat que estan disposats a defensar el títol de propietat amb les armes.
És una Amèrica perillosa que rebutja la ciència perquè només té valor el que és a la Bíblia. És el magma ideològic que impulsa la versió més radical del Partit Republicà, que milita sense dissimular en l’extrema dreta. És la que va elevar Trump als altars i que espera la seva tornada triomfal el 2024.
Bob Woodward, un dels periodistes que van revelar l’escàndol Watergate, assegura en un llibre de pròxima publicació que el cap de la Junta de Caps d’Estat de les Forces Armades dels EUA, el general Mark Miller, va maniobrar el gener del 2021 per evitar que Trump llancés un atac contra la Xina. Miller va admetre per aquestes dates a Nancy Pelosi, la presidenta de la Cambra de Representants i tercera autoritat de l’Estat, el seu temor que el president s’hagués tornat boig. No va ser l’únic que va passar por.
Aquest president inestable continua actiu, rumiant venjances personals contra tots els que no van seguir la seva pantomima de les eleccions robades. Utilitzarà els diners rebuts dels donants per fomentar candidats republicans alternatius en les eleccions del 2022. Seran clau per saber si Biden tindrà un Congrés a favor o un que boicotegi la seva presidència. Una de les lectures de Califòrnia és que hi ha partit: Trump pot ser derrotat una altra vegada. És un missatge per a altres governadors demòcrates que mesuren la seva valentia en vots perduts.
L’Amèrica corrupta
El problema no és només l’Amèrica extremada, també ho és l’Amèrica corrupta, dos mals que tenen el seu reflex a Europa. Haurien de llegir l’article de la periodista Farah Stockman a The New York Times, «La guerra contra el terror va ser corrupta des del principi». Ofereix dades, noms i xifres d’aquesta corrupció a l’Afganistan. Va ser la principal causa de la derrota dels EUA. Vam lucrar els senyors de la guerra i els empresaris nord-americans que van contribuir a les campanyes presidencials de George Bush.
No consistia a protegir les dones sinó a robar els diners dels contribuents. Aquesta periodista, que va ser premi Pulitzer el 2016, afirma que només el 12% de l’ajuda dels EUA a la reconstrucció entre el 2002 i el 2021 va arribar al Govern afganès. ¿Quant es va destinar al final per millorar la vida de les persones? Però el gran debat no és aquest capitalisme d’amigots ni la corrupció galopant que fomenta l’alça de les extremes dretes per protegir els seus negocis. El debat és la mascareta, una intolerable imposició comunista.