No sembla que la taula de diàleg hagi començat amb gaire bon peu, si ja d’entrada va haver-hi punyalades entre membres del governet per a veure qui s'hi asseia. L'ideal hauria sigut programar una taula de diàleg prèvia, en la qual es discutiria qui formaria part de la taula de diàleg amb el Govern espanyol. Per evitar friccions, amb anterioritat s’hauria d’organitzar una taula de diàleg per veure qui forma part de la taula de diàleg prèvia que prepara la taula de diàleg amb el Govern espanyol. I així successivament fins a crear milers de taules de diàleg, de manera que tots els llacistes formessin part d’alguna, que això és el que interessa. Ja que no s’espera cap resultat tangible de cap taula, almenys que serveixin perquè tothom que ho desitgi pugui asseure's en una, i fer-se si una ‘selfie’ si s’escau. I també els que no ho desitgin, que a Catalunya no es fan distincions i, si cal, s’obliga els ciutadans a passar per la pedra. Del «president, posi les urnes» al «president, posi les taules del diàleg». Això és el procés.