L’última vegada que vaig volar a Barcelona, el setembre de l’any passat, sobrava aeroport per tot arreu. És veritat que l’ampliació ara en l’aire fa olor de recuperació de l’activitat, però també de flagrant oblit que es pot tornar al buit del 2020, un buit que guanya en enormitat així que creix la mida de les instal·lacions aeroportuàries. Fins i tot els ecologistes ocasionals reconeixen ja que volar és una activitat tòxica per al planeta. Malgrat això, es destinaven 1.700 milions a la contaminació addicional del Prat. És curiós que, al discutir l’oferta finalment cancel·lada, no es reorientin els 1.700 milions a descontaminar. Aquesta inversió a sanejar l’entorn es consideraria grotesca, malgrat predicar que la sortida del coronavirus reposa en una aposta mediambiental. Es desarma així la mentida del sostenible, que consisteix a enfonsar el camí cap a la catàstrofe carregant la factura als ciutadans.