Parlem d’aquest videojoc que es diu 'Fortnite' i que es veu que és tan fàcil de fer servir i al qual es pot accedir, gratis, des de qualsevol plataforma. En parlem arran de la notícia del noi de Castelló que va haver de ser ingressat per mirar de fer front a una addicció que el tenia encastat a la pantalla més de 20 hores diàries. No cal ser psicòleg per entendre que, siguin quines siguin les causes, el que és cert és que produeix uns efectes devastadors. La vida real desapareix (amb tot el que això comporta: estudis, alimentació, amistats, lleure), engolida per una ficció que és droga compartida i il·lusió de vivència. No soc gens expert en aquests temes, però em diuen que l’objectiu final és sobreviure en una batalla on hi participen, comptant l’usuari en qüestió, un centenar de persones reconvertides en dibuixos animats bel·ligerants. Sobreviure no vol dir estar viu, en companyia d’altres, sinó ser l’últim a morir. Aquesta és l’essència, pel que sembla, de 'Fortnite'. Ser l’últim. Em diuen també que l’addicció és patent i notòria en la franja d’edat dels preadolescents. Si aquesta és la moral que assumeixen com a pròpia de la seva generació, tenim un fantàstic futur apocalíptic per al davant.