Vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Nova York abans i després dels atemptats de l’11 de setembre. La primera vegada, no tenia ni 19 anys i la ciutat em va fascinar. Era com entrar dins d’una pel·lícula de Hollywood. Crec que és una cosa que els passa a moltes persones la primera vegada que trepitgen Manhattan, que senten que, d’alguna manera, ja han estat a allà. Tot et ressona. Esmorzes amb diamants, se t’apareix King Kong a l’Empire State i, quan plou, sents que ets dins d’una pel·li de Woody Allen. La segona vegada que vaig disfrutar de la Gran Poma tenia 27 anys més. Després de visitar la casa de Carrie Bradshaw i el mític edifici de la sèrie ‘Friends’ vaig anar a la zona zero i em vaig omplir de molts sentiments contradictoris. D’una banda, em va semblar meravellós l’espai reconvertit en homenatge. Amb aquestes enormes piscines plenes d’aigua. És preciós i inspirador. Realment s’hi respira pau. Després, se’m va ocórrer entrar al museu. En vaig sortir escandalitzada. Es tracta d’un enorme espai ple de records, fotos, testimonis espremuts fins al mínim detall. Només em va faltar veure un quadro amb una mosca dissecada i un text que digués: «La mosca que va passar davant de la torre 1 quan es va esfondrar».