Context Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Guanyar temps sense trencar el càntir

La compareixença distesa de Sánchez i el míting d’Aragonès van deixar en evidència que no parlen del mateix. Però el determinant serà l’asimetria de la taula de negociació

Ferran Nadeu

La taula de negociació és asimètrica malgrat els molts esforços per part de la Generalitat de plantejar-ho com un diàleg entre iguals. Pedro Sánchez és el president del Govern d’Espanya, en conseqüència el president de tots els catalans, també de Pere Aragonès, com a ciutadà i com a president de la Generalitat. Sánchez ho va explicitar en la compareixença posterior a la reunió amb certa condescendència, la mateixa amb la qual va despatxar la insistència d’Aragonès a reclamar-li l’amnistia i l’autodeterminació cada vegada que es veuen. «No són possibles i a Catalunya no li convenen més ruptures», va sentenciar. Per a Sánchez, del que es tracta és de temperar el conflicte existent «a» Catalunya, oferint tot el temps del món per acostar posicions i sortir de l’encallador.