De nou arriba el setembre i també un nou debat sobre l’estat de la UE que, com la tardor que s’acosta, també ha sigut gris i anodí. Von der Leyen mai ha sigut una persona que s’hagi caracteritzat per oferir discursos polítics i arriscats. Més aviat es limita a defensar el resultat aconseguit d’una manera cauta. En un moment de paràlisi política, de profunda crisi d’identitat, i d’una àmplia incertesa, potser, només potser, fer propostes que portin a la reflexió i al debat podria materialitzar-se en avenços i no quedar en discursos buits perlats d’eslògans.