En un món cada cop més individualista i ferotge, la comunitat esdevé un bé universal. Les lluites socials sempre han estat protagonitzades per col·lectius que, malgrat les discrepàncies i les diferències que hi puguin tenir internament, comparteixen un objectiu, uns ideals i valors, un fi concret i material. Sovint, la col·lectivització no la decideixen els propis integrants del col·lectiu en qüestió, sinó que és la mateixa societat, allò que en diem el sistema, qui tendeix a agrupar-nos segons els nostres drets –convertits en privilegis– i les nostres llibertats –sovint invisibilitzades, contemplades en lleis i tractats internacionals, i ignorades per la majoria de democràcies–.