Per molt que formalment es tracti de la mateixa taula presidida fa un any i mig per Pedro Sánchez i Quim Torra, el context és tan diferent que bé es pot considerar que neix de nou, tot i que amb seriosos problemes de part. Si llavors Pedro Sánchez s’asseia, amb tota la prudència, és clar, però també amb l’energia pròpia d’un inici de gestió, ara ens encaminem a la segona part de la legislatura, viscuda sota el signe de l’amenaça que la suma del PP i Vox assoleixi la majoria absoluta. En canvi, si per part catalana JxCat mirava de reforçar la via unilateral en comptes de l’acordada, ara que la unilateralitat és més entelèquia que mai, el pols de Junts ja no és contra el Govern central, sinó contra ERC. I és que els hereus de Convergència només poden digerir el neoautonomisme, com en la legislatura passada, si s’emporten la part del lleó de la Generalitat.