Passar un cap de setmana a Madrid serveix per compadir els pobres madrilenys, que ni estan oprimits ni res. Un surt de Catalunya, arriba en tres hores a Madrid, i quan baixa del tren a Atocha, se n’adona de la desgràcia que tenen a Madrid, amb la gent rient, sortint a passejar, prenent canyes, disfrutant de la seva ciutat, en fi, que no tenen la sort dels catalans, que estem sempre pensant en algun nou greuge, real o inventat, tant és, a què ens sotmet l’Estat. Els catalans solen recollir-se aviat a casa perquè TV-3 els informi de que oprimits viuen, val la pena gastar-se milions en una televisió autonòmica només perquè recordi als ciutadans que miserables són, que, si no, algun seria capaç de ser feliç, ni que fos una estona. Em refereixo als catalans autèntics, per descomptat, que és ben sabut que no falten en aquesta terra botiflers i renegats que prefereixen sortir a prendre unes canyes que quedar-se a casa fustigant-se per la sort dels seus líders, de la seva regió o d’algun fugit de la justícia, com està manat.