La Xina se la juga amb els talibans

La Xina ha contemplat la caòtica sortida dels Estats Units de l’Afganistan amb alegria i cautela. Per a Pequín s’obre una nova etapa a l’Àsia Central, en què haurà d’assumir no només un important paper econòmic, sinó també diplomàtic, per aconseguir pau i estabilitat a la zona. La Xina, que ha mantingut relacions amb els dirigents talibans tant quan governaven (1996-2001) com quan es van exiliar, està disposada a recolzar-los sempre que aquests siguin capaços de deixar de banda les diferències i formar un govern inclusiu, estable i acceptat per la comunitat internacional, de manera que l’Afganistan no es converteixi en un Estat fallit com Líbia. Conscient que tots els ulls estaran posats en la seva actuació a l’Afganistan i que es juga el prestigi perdut pels EUA, el primer que la Xina ha fet és declarar que no pensa involucrar-se ni militarment ni políticament en aquest país. Pequín vol preservar els seus interessos econòmics i impulsar el desenvolupament del veí per demostrar que el seu model d’acció porta més progrés i costa menys que els intents d’Occident de construir un Estat per la via militar. No considera que els talibans siguin una amenaça i confia que compliran el que negociïn. L’Afganistan està connectat a la Xina pel corredor de Wajan, una inhòspita franja de menys de 13 quilòmetres d’ample que s’obre fins als 66 a l’arribar a la frontera i de només 304 quilòmetres de llarg, en què viuen unes 14.000 persones, majoritàriament musulmans ismaelites, contraris al rigorisme talibà. Pequín vigila estretament aquest pas que comunica amb la seva província de Xinjiang, bressol de l’ètnia uigur. L’objectiu prioritari de la Xina és que els talibans abjurin dels seus llaços amb els grups terroristes internacionals i, en concret, amb els uigurs del Partit Islàmic del Turquestan (PIT), que pretenen la secessió de Xinjiang. Durant segles, a Wajan hi va haver un important lloc d’intercanvis comercials a la Ruta de la Seda, i la Xina pretén ara convertir l’Afganistan en una significativa baula del seu megaprojecte de la Nova Ruta de la Seda. Pequín i Kabul van firmar el 2016 el memoràndum d’entesa de la Franja i la Ruta (com s’anomena oficialment), cosa que va facilitar algunes actuacions. La Xina s’ha compromès amb els talibans, assedegats de fons, a impulsar la reconstrucció del país, però utilitzarà el talonari com a carta de negociació, i només abordarà grans inversions quan la pau s’hagi consolidat i estigui convençuda del retorn de beneficis. El projecte estrella és l’anomenat ‘tren de les Cinc Nacions’, que connecta la Xina i l’Iran a través del Kirguizistan, Tadjikistan i Afganistan, cosa que integraria plenament l’Afganistan a l’Àsia Central. Sense grans escarafalls, Pequín s’ha presentat voluntari a ocupar el buit de poder deixat pels EUA, cosa que reforça la seva posició en una regió en què Moscou continua tenint una gran influència, tot i que la debilitat econòmica russa ha fet que l’Afganistan deixi de ser una eventual zona d’expansió russa. Rússia i la Xina s’han compromès a cooperar en la lluita contra l’extremisme i a favor de l’estabilitat a l’Àsia Central. L’Afganistan té fronteres amb tres antigues repúbliques soviètiques: El Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan i, com a Xinjiang, membres d’aquestes ètnies s’han assentat al seu terreny de forma permanent o moguts per conflictes entre tribus. La difícil geografia facilita la permeabilitat de les fronteres, d’aquí la importància que la Xina concedeix a la col·laboració talibana contra el PIT, molts dels membres dels quals van rebre entrenament i es van refugiar a l’Afganistan. Tot i que els talibans han finançat la guerra amb el tràfic de l’opi, durant el seu govern van emprendre una dura campanya contra les drogues que gairebé va erradicar el cultiu de la rosella. La Xina podria oferir ara als agricultors afganesos ajudes per a una agricultura alternativa, els productes de la qual compraria per a ús domèstic, cosa que frenaria l’enorme contraban de drogues que comença a plantejar seriosos desafiaments a Pequín. Potser el risc més gran que corre la Xina en la seva aventura afganesa és a Taiwan, l’illa que es nega a tornar al tancat xinès. La propaganda comunista ha mirat d’utilitzar la retirada dels EUA per minar la credibilitat de l’en altre temps potència única davant els seus aliats i convèncer els independentistes taiwanesos que Washington no acudirà en la seva ajuda si provoquen un conflicte militar amb Pequín. Mala forma de guanyar-se els cors illencs.

El més llegit