En aquesta Diada la processó anava per dins, per Jordi Mercader

El caràcter institucional i unitari de la Diada es va ofegar fa anys en el mar d’estelades i el partidisme de les autoritats. L’11 de Setembre és només el termòmetre per conèixer l’estat d’ànim dels independentistes. Resulta que està baix de moral, de tota manera amb prou empenta per omplir la Via Laietana de gent que sospira per la unitat màgica i confien encara que els dirigents dels seus partits els presentin alguna idea nova per sortir de l’encallador. El president de la Generalitat no ho va fer en el seu missatge. Pere Aragonès es va limitar a formular una frase voluntarista: «El referèndum és inevitable, no descansaré fins que sigui realitat». Voluntarista i contradictori amb el discurs habitual de l’ANC, amb una presidenta que no es cansa de repetir que l’esmentat referèndum ja està fet i que només la passivitat dels governants actuals separa l’autonomia de la república catalana. La televisió pública catalana va fer el que va poder en la seva entusiasta retransmissió de la jornada i en especial de la manifestació dels independentistes, no obstant res pot ser igual després dels indults, les picabaralles obertes entre els dirigents sobiranistes i les diferències manifestes entre els socis del Govern català. Durant tota la Diada els protagonistes del fracàs unilateral de fa quatre anys van intentar posar bona cara al mal temps però la processó anava per dins. No saben què fer, no s’atreveixen a reconèixer-ho i es limiten a estar pendents de les concessions que hagi de fer el Govern central a partir de la taula de negociació per reorientar la seva política i intentar trobar un missatge vàlid per salvar les seves majories parlamentàries. TV-3 només és un bàlsam, tot i que sense la seva pantalla amiga res seria ni hauria sigut igual. Aquest 11 de Setembre ha deixat clar que ERC s’està endinsant en un pantà del que no li serà fàcil sortir sense l’auxili de Pedro Sánchez, que els acaba d’enviar un avís per a indecisos crònics amb la frenada a l’ampliació de l’aeroport. Els republicans han apostat pel diàleg com a sortida al contenciós polític tot i que prèviament no s’han esforçat a divulgar les raons del fiasco del procés. Han deixat que s’instal·lés entre l’independentisme una explicació parcial, la que descriu l’expresident Torra: som on som per culpa de la repressió exercida per l’Estat i la desunió dels partits sobiranistes. Aquesta visió, que ERC no ha desmantellat, condicionarà qualsevol resultat raonable que pugui esperar-se de la negociació. Obviant remarcar la incompetència dels dirigents processistes, la frivolitat de les promeses formulades i l’engany generalitzat que incorporaven les seves anàlisis de les condicions objectives en què es movien (respecte de la realitat catalana, de la força de l’Estat i de la consistència de l’statu quo internacional), estan cavant la pròxim derrota. Sense reconèixer els límits del diàleg, aquest només pot fracassar arrossegant els seus defensors.

El més llegit