Suspesa l’ampliació del Prat. Res està trencat definitivament. Si de cas, la paciència de molts. Hi ha tants motius per defensar el projecte com per injuriar-lo. La decisió no és fàcil. Posa sobre la taula elements contraposats de difícil encaix. Simplificar el conflicte parlant de salvar una llacuna enfront de generar 80.000 llocs de treball és insultar la intel·ligència. Parlem de model econòmic i d’emergència climàtica, de futur i de sostenibilitat. Temes massa transcendents per ser tractats en el frívol vodevil en el qual s’ha convertit la política catalana. Ara, un número de supèrbia. Ara, un altre de victimisme. Un més de lluita lliure entre socis. I sempre l’enemic exterior com a excusa. Una política de vol gal·linaci, més centrada a justificar les seves insolvències que a explorar i desenvolupar capacitats.