Els que som de mena lectora patim sovint la síndrome de la lectoansietat. El gaudi d'escoltar algú parlar amb passió d'un autor encomana les ganes de deixar-ho tot i posar-se immediatament a llegir aquell clàssic, aquella jove promesa, aquella poeta afgana. Però segons com també et provoca una mena d'ansietat per no haver-ho llegit tot, per no haver sabut apagar la pantalla i obrir el llibre. No deixo de pensar en el que deia l'altre dia l’escriptor Vicenç Pagès Jordà en una entrevista a El Punt Avui: "s’ha de llegir com a mínim una hora al dia, per anar bé tota la vida, en paper, en silenci i sense fer res més". Ara bé, com en moltes altres coses de la vida hauríem de celebrar més el que fem bé i no angoixar-nos tant per errors o omissions. Autoexigència tota, però sense deixar que ens escanyi. Amb el motor de la curiositat podem descobrir coses noves cada dia, amb la virtut de la perseverança podem també pair-les i treure'n profit.