A l’espera de l’inici del curs escolar, ha anat prenent cos el debat sobre l’obligatorietat de la vacunació per a certes professions, i s’ha anat ampliant des de cuidadors en residències i sanitaris a mestres i professors. En la discussió a favor o en contra, els que s’hi oposen utilitzen dos arguments enganyosos. Primer: si s’exigeix, hi ha discriminació en contra els que, per les raons que siguin, no s’han vacunat; segon: l’obligatorietat atempta contra drets fonamentals dels individus. Són fal·laços perquè, respecte del primer, qui s’ha volgut vacunar ha pogut fer-ho: els estocs de vacunes s’acumulen, i el percentatge dels que no estan protegits, en particular per als de 18 a 34 anys, no sembla augmentar. El segon aspecte és, simplement, fals: ningú parla d’obligar. Una altra cosa molt diferent és que, per exercir certes professions, estar vacunat formi part dels requisits que ho permeten. I per als que no vulguin, l’acordat a França per Macron és exemple a seguir: la vacunació no és obligatòria, però si és inexcusable si es vol practicar determinades professions.