En la tecnologia, en la medicina i en la vida mateixa tot va molt ràpid. Però en política encara més: els vius no poden estar mai tranquils i els morts de vegades ressusciten. Que l’hi diguin a l’expresident Mariano Rajoy, que, a meitat de maig del 2018, celebrava feliç amb el seu equip un sopar especial en un hotel de Gran Canària: acabaven d’aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat. Només 15 dies després ja no era president, enderrocat per una insòlita moció de censura que consagraria Pedro Sánchez a la Moncloa. Aquella negra tarda de l’1 de juny, Rajoy es va reunir amb els mateixos de les Canàries en un reservat a Madrid en un àpat funeral. Era un divendres. El dimarts següent, al migdia, va presentar la seva dimissió com a president del Partit Popular i renunciava a la seva acta de diputat. Tret d’accident mortal, o debacle electoral, una sortida tan vertiginosa de la política sembla impossible.