Al tornar, em va trucar un d’ells. Les fotos molt maques, sí, però.... Un es passava els matins demanant-li a l’altre que li fes fotos; es passava les tardes retocant-les i a les nits comptava quants ‘likes’ li havien fet. Hi havien anat per passar temps junts. Però el van passar amb un munt de desconeguts virtuals que opinaven sobre les seves vacances a l’altre costat de la pantalla. «Doncs si no ets tan feliç, divorcia’t», li dic jo. «Ja ho voldria –diu ell–, fa més de 10 anys que estem casats... ¡i en societat de guanys! I ell gairebé no ha cotitzat; em quedaria sense la meitat de casa meva i li hauria de pagar més de la meitat del meu sou com a compensatòria».