Quan era més jove me’n vaig anar a provar una droga a Chaouen amb uns amics. Era ‘majoun’, un torró marroquí d’haixix i qui sap quines altres substàncies. Els meus amics eren porucs, però els vaig convèncer perquè havia llegit en un llibre de Paul Bowles que era una experiència gratificant. Els pobres eren més culturetes que jonquis, i va resultar que el ‘majoun’ era més dur del que jo havia entès al llibre de Bowles. Taquicàrdies, al·lucinacions i un amic, Lucas, que es va tirar per l’escala.