La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha demanat «empatia social» a les elèctriques que han buidat embassaments sense necessitat, tret de la necessitat que el rebut de la llum segueixi costant un ull de la cara. La dona desesperada del Govern de Pedro Sánchez s’encomana als neoconceptes del bé comú com jo m’encomano al tres per dos de l’hipermercat, pensant que servirà d’alguna cosa. Però quan miro el compte (ja no el demano en paper per col·laborar en un futur més sostenible) veig que una altra vegada he superat els dos dígits, maleïts ardits de la mercadotècnia. Afirma Ribera que l’«empatia social» cotitza a la borsa i els experts en macroeconomia s’han afanyat a remarcar-li en les tertúlies que efectivament és així i que els consumidors donem l’esquena a les empreses que no es mostren exemplars. Quin riure, deuen estar tremolant els executius milionaris que ens donen candela mentre ens treuen els fetges per si els castiguem amb el fuet de la nostra indiferència. Jo no sé res de macroeconomia, però em jugo el tercer ‘pack’ (gratuït) de llaunes de tonyina que ni Ribera ni els experts saben quant han pagat aquest mes d’electricitat. Jo he pagat 10 euros més que el passat, tot i que durant 15 dies no vaig ser a casa: misteris de la tarifada.