Aviat farà 15 anys de l’estrena d’‘Una verdad incómoda’, el documental presentat per Al Gore que ens va obrir els ulls als problemes de l’escalfament global i l’efecte d’hivernacle de la capa d’ozó. La pel·lícula va guanyar l’Oscar i, per primera vegada, va traslladar a l’esfera pública les advertències de la comunitat científica. Recordo les sensacions apocalíptiques al sortir del cine i com, durant un temps, ens vam aprendre el protocol de Kyoto i vam descobrir les prediccions realistes (i catastrofistes) de James Lovelock i la seva teoria de Gaia. Anys després, el 2015, quan van arribar els acords de París per a la reducció de l’emissió de gasos, l’emergència climàtica encara era més evident, però també el nostre escepticisme davant l’acció dels polítics i classes dirigents.
Canvi climàtic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una veritat més incòmoda
S’ha creat un discurs doble. Hem de créixer en les energies renovables, diuen, però sense descuidar l’economia
Temes: