Abans d’autoritzar contactes amb els serveis secrets russos, Carles Puigdemont hauria d’haver tingut en compte l’experiència dels antecessors seus que van intentar buscar a Moscou el recolzament que els negaven París o Londres. El nacionalisme català sempre ha tingut aquesta temptació. Sempre ha actuat amb la màxima que no són els nostres, però són els únics que ens poden ajudar. Amb escassa fortuna, per cert, excepte en el cas de Lluís Companys, que va cultivar l’amistat amb el cònsol de l’URSS a Barcelona, Vladímir Antonov-Ovseienko, per assegurar que els barcos soviètics portessin menjar per a la rereguarda i armes per al front. No li va anar malament fins que el cònsol va ser cridat a Moscou per ser afusellat i Ióssif Stalin va donar per perduda la Guerra Civil espanyola.