Als estius se solia demanar, o almenys s’esperava d’ells, un grapat d’estrenes bones, una col·lecció de pel·lícules que donessin sentit a l’estació. Els canvis en la indústria i les conseqüències de la pandèmia feien sospitar que la fantasia de les estrenes de l’estiu s’havia esgotat, que a partir d’ara cadascú trobaria les pel·lícules del seu estiu en un lloc diferent. I que serien molt diferents les d’uns i les d’altres. No obstant, tot i que hi hagi un milió de llistes de favorites i altres films bons estrenats durant aquests mesos, per mi hi ha dues pel·lícules que defineixen aquest estiu. Potser n’hi ha tres: demà s’estrena ‘Maligne’ (2021), la novetat de James Wan, un dels millors directors en actiu. No en falla ni una. La quantitat d’idees, sobretot formals, al servei del terror que hi ha sempre a les seves pel·lícules no deixa de meravellar-me. Però encara no s’ha estrenat. Així que de moment em detinc a ‘Tiempo’ (2021) i ’Annette’ (2021). Quan fa uns mesos especulàvem sobre la fantasia que arribaria quan, molt lentament, recuperéssim la normalitat després dels mesos més durs de la pandèmia, era difícil imaginar-se que ens devastarien dues pel·lícules així amb només unes setmanes de diferència. Encara que s’hi pugui projectar el present (tardarem a treure’ns aquest vici), no són films conseqüència de la pandèmia, aquest no és el tema. De fet, una d’elles, ‘Annette’, es va rodar el 2019. Però, fins i tot venint de dos cineastes immensos (i no del gust de tots) i fins i tot sabent que les probabilitats que fossin bones eren altes, no estic segura que estiguéssim preparats per rebre en tan poc temps dues pel·lícules així.