Les concessions d’alguns trams d’autopista han caducat i no han sigut renovades, no rescatades, estalviant-se així el cost de les compensacions. La majoria dels governants prefereixen esperar a la recuperació del servei a cost zero excepte el vicepresident de la Generalitat, tot i que en el seu cas no té mèrit, perquè pretén que pagui l’Estat, per descomptat. Tot arriba i no precisament d’improvís, perquè acceptant que vint anys no és res per no esmenar-li el vers a Gardel, cinquanta anys potser seria prou temps perquè les empreses concessionàries obtinguessin guanys i algun dels molts governs formats durant aquestes dècades hauria previst què fer l’endemà que s’acabessin els contractes. Només es va complir la premissa del benefici privat; per la seva part, les autoritats de tots els colors han exhibit en aquest tema una passivitat sostinguda que arriba a la deixadesa, per molta complexitat que comporti el dilema.