Normal que tant llacista, des de Rahola fins a Baños, des de Turull (o Rull, jo què sé) fins a Lluís Llach, s’hagin ofès perquè Salvador Illa afirmés que els últims deu anys han sigut els pitjors dels últims 300 de la història de Catalunya. Per als llacistes, especialment per als seus líders polítics o mediàtics, l’última dècada ha sigut fantàstica, tant socialment com –sobretot– econòmicament. No és que amb Franco els anessin malament les coses, al contrari, la majoria d’ells van viure en el franquisme la mar de bé, i si no ells, les seves famílies, però no ho comparem amb la situació actual, que no els falta de res, i si els falta, sempre hi ha un petit càrrec que espera, o un espai en mitjans de comunicació afins, o una caixa de resistència dient menja’m, menja’m.