La desesperació salta murs, supera fronteres, creua mars. També aterra en avions. Hem vist la tragèdia de l’Afganistan als rostres dels nouvinguts, a les històries dels que han aconseguit fugir, també dels que continuen ancorats allà. Tot això ha despertat la nostra solidaritat, la nostra responsabilitat. Però són una excepció, ho sabem. Als nostres mars, cada dia, continuen morint-hi persones que intenten arribar a les nostres costes. També elles arrosseguen històries tan esborronadores que semblen inhabitables, però ja no volem sentir-les.