Ha quedat més que clar que l’objectiu del pròxim 11-S és l’erosió d’ERC. Junqueras i Aragonès mesuraran l’èxit o el fracàs de la Diada a la inversa dels anys anteriors al 2017. Si no surten al carrer gaires més dels quatre gats irreductibles que en l’operació tornada de comiat dels peatges exhibien pancartes i estelades en alguns pocs ponts de les autopistes, els republicans es veuran legitimats per prosseguir amb la ficció de la taula de diàleg. Tot i que si n’obtenen alguna cosa serà peix al cove i a través de la negociació dels pressupostos. Poca gent al carrer, aval al govern d’ERC. I, per contra, si l’ANC i JxCat aconsegueixen que la cosa adquireixi una empenta significativa, Esquerra quedarà tocada Bonic joc d’esgrima per ser contemplat amb la màxima placidesa des de la tribuna de Madrid. A més, la meitat juntista del Govern disposa de dues cartes. Una, la que ensenya al seu electorat, radical, unilateralista i rupturista. L’altra, la que greixa i engreixa en silenci els engranatges del nou partit, és neoatonomista per complet i consisteix a anar a roda governamental d’ERC a l’espera del moment de tornar a avançar-la.