Pablo Casado ha perdut la seva particular guerra de l’Afganistan. Fins i tot per enfangar-se en el pitjor estil bel·licós del PP cal tenir certes aptituds. Mossegar sense solta ni volta comporta el risc d’acabar autolesionant-se. Que les seves diatribes hiperbòliques contra Pedro Sánchez sucumbissin davant els elogis d’Ursula von der Leyen i Joe Biden dedicats al president van despullar la incapacitat de Casado, també la del seu equip. No només es tracta de l’atac caricaturesc i continuat, d’ancorar-se a la negativitat, fins i tot a la deslleialtat, sinó de no saber llegir la situació, de desconèixer el paper que Espanya està jugant al tauler mundial. Els seus atacs només engrandeixen Sánchez i reforcen una imatge mesquina del PP. Fins i tot Puigdemont va aconseguir aturar a deshora la seva crítica limitant-la a un simple tuit. Penós, sí, però només un.
Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La intel·ligència i el PP
L’oposició també dona la mesura d’un país. I les seves possibilitats d’emprendre amb èxit els desafiaments. El bloqueig del poder judicial per part del PP és el reflex d’un partit que continua sense deixar anar els amarratges de l’immobilisme
Pablo Casado en una reciente conferencia de prensa /
Temes:
El més llegit
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- El primer gran ‘beach club’ de BCN obrirà al juny després d’una inversió de 15 milions
- La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- Remuntada històrica del Barça