Una noia valenciana, Cristina Simó, escriu un petit relat, tendre i amorós, sobre el seu avi, Joan Simó, nascut a Alcoi i germà de l’escriptora Isabel-Clara Simó. Era fill de Rafael, que havia fundat una acadèmia d’estudis on l’avi es va formar, més a prop de les lleixes d’una biblioteca que de les llambordes d’un carrer. Amarat de lectures de tot tipus i amant de les matemàtiques, va estudiar química i, entre altres detalls deliciosos, va procurar que els seus nets aprenguessin de memòria les vint primeres xifres del número pi. Així es van vestir Cristina i la seva germana per al funeral: amb una samarreta que lluïa la «π», com a homenatge a l’avi que els parlava de l’elegància dels teoremes.