La Xina, Rússia i l’Iran potser s’estan fregant les mans

Testimonis del monumental desastre en què ha acabat l’aventura d’Occident a l’Afganistan, la Xina, Rússia i l’Iran deuen estar fregant-se les mans, però potser la seva alegria sigui una mica prematura. Moscou ja va patir una humiliació semblant després de l’ocupació de l’indòmit país asiàtic per sostenir el seu règim comunista, i en la derrota militar de la llavors encara Unió Soviètica va tenir-hi molt a veure Washington amb el seu decidit suport als gihadistes a través del veí Pakistan. Washington valorava el fet que els talibans fossin antiiranians i pensava, a més, que l’enfortiment dels islamistes ajudaria el desmembrament de la Unió Soviètica, algunes de les repúbliques asiàtiques de la qual eren de majoria musulmana. Després de la dissolució de l’URSS, la nova Rússia va recolzar al principi la intervenció militar dels EUA a l’Afganistan per castigar el règim talibà, per haver ocultat allà el responsable de l’atac terrorista més gran de la història nord-americana: el fundador d’Al-Qaida, Ossama bin Laden. Moscou va autoritzar fins i tot que els avions nord-americans travessessin l’espai aeri rus per aprovisionar les seves tropes a l’Afganistan fins que es van deteriorar les relacions entre les dues potències. El Kremlin va començar a veure amb creixent recel la presència prolongada de les tropes de l’OTAN en aquell país i va denunciar els intents de Washington d’obrir noves bases militars a l’Àsia. Rússia deu sentir ara el que els alemanys anomenen «Schadenfreude» –alegria de tipus sàdic– al recordar el paper decisiu que va tenir Washington en la seva derrota de llavors. Se sap que funcionaris russos han mantingut últimament reunions amb representants dels talibans, cosa que no significa que el Kremlin, sempre pragmàtic, no sigui conscient del perill de contagi que el gihadisme radical suposa també per a Rússia. Últimament tampoc oculten la seva alegria els mitjans oficials de la Xina al veure la monumental ensopegada del país líder d’Occident. Així, segons constatava l’altre dia el ‘Diari del Poble’, vint anys d’intervenció dels EUA a l’Afganistan només havien servit perquè morissin milers de nord-americans i per malgastar en armament els diners dels contribuents. Les imatges de caos i pànic a l’aeroport de Kabul, sumades a les de l’assalt al Capitoli de Washington pels fanàtics de Donald Trump, reforcen la idea dels xinesos que Occident està en declivi i ha arribat el torn de l’Àsia. Però com en el cas de Rússia, la Xina no s’hauria d’alegrar gaire per la tornada amb força dels talibans ja que el seu triomf podria envalentir el gihadisme a tota la regió, i aquest país té també un problema amb la minoria musulmana uigur. L’Iran, un altre país limítrof de l’Afganistan i que al principi va recolzar l’enderrocament del règim talibà pels EUA, sens dubte es felicita també ara del monumental daltabaix de la superpotència, la qual considera principal responsable de la seva actual misèria econòmica. Al Govern de Teheran li agradaria sens dubte que tornessin al més aviat possible a la seva pàtria la majoria dels dos milions de refugiats afganesos que viuen al seu territori, però si hi ha una cosa que hauria de preocupar sobretot els aiatol·làs és el fet que els talibans siguin de la branca sunnita de l’islam, enemiga del seu propi xiisme.

La Xina, Rússia i l’Iran potser s’estan fregant les mans

L’alegria de les tres potències davant el desastre occidental a l’Afganistan potser sigui una mica prematura

El més llegit