Alguna cosa fa pudor de podrit a Múrcia

No deixa de sorprendre’m que només uns mesos després que es perpetrés una de les jugades més brutes de la política espanyola s’hagi oblidat com si es tractés d’una cosa assumible i legítima. Em refereixo al Govern de Múrcia. En només un parell de dies se li va torçar la mà a la democràcia a través de pràctiques trànsfugues i tres persones van decidir la destinació d’un milió de murcians per continuar amb el mateix color del govern que ha governat des de fa dècades, impedint un dels exercicis més sans en una democràcia: l’alternança en el poder. Volien continuar governant tant sí com no, fins i tot arribant a dinamitar el pacte antitransfuguisme que, a nivell nacional, havien firmat uns anys abans amb la resta dels partits. ¿Fa pudor de podrit o no? Aquest Govern trànsfuga no ha deixat de sorprendre’ns des que es constituís amb els seus nous integrants, a saber, els trànsfugues taronges, però també una de Vox, ni més ni menys que la consellera d’Educació. La senyora Campuzano es va estrenar en el seu càrrec amb una carta plena de faltes d’ortografia, pronunciant-se com a orgullosa negacionista de la vacuna anti-Covid i defensant el pin parental. Òbviament, semblant currículum no va deixar indiferent la comunitat educativa de Múrcia, que veia com una sola persona era capaç de treballar contra la qualitat educativa de la regió amb una de les taxes més preocupants d’alfabetització segons l’INE 2020. ¿Fa pudor de podrit o no? També semblen haver caigut en l’oblit els claríssims abusos de poder que s’han perpetrat a Múrcia amb López Miras. Tots aquells que es van colar en la vacunació, començant pel mateix conseller de Salut i els seus centenars de càrrecs a la Conselleria. Sense oblidar les gestions personals del president per colar una familiar de García Egea en una llista d’espera sanitària. Però és clar, què es pot esperar del deixeble avantatjat de Pedro Antonio Sánchez, l’expresident de Múrcia que es va veure obligat a dimitir per diversos escàndols de corrupció, que, per cert, van ser sobreseguts per la justícia gràcies a una reforma de l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que escurçava els terminis per a les investigacions. ¿Fa pudor de podrit o no? I si alguna cosa fa pudor de podrit són els abocaments que es llancen al Mar Menor i que estan causant el desastre ecològic més gran dels últims anys. Ja el 2019 els abocaments van assassinar milers de tones d’espècies de fauna marina, davant la passivitat del Govern regional. Es va oblidar el tema i ara es repeteix la matança per la inacció d’un executiu que la primera explicació que va donar va ser l’augment de la temperatura i la seva única alternativa és externalitzar la contaminació del Mar Menor per exportar-la al mediterrani. És per això, que gairebé la totalitat dels experts que formaven part del comitè científic del Mar Menor han marxat amb un cop de porta per la seva utilització i per la inacció del Govern de López Miras. ¿Fa pudor de podrit o no? Múrcia és una regió que té en l’actualitat un govern il·legítim i sorgit de les pitjors pràctiques trànsfugues. Els abusos de poder a la regió són habituals i solen quedar impunes com si fossin gotes d’aigua a l’immens mar de l’hemeroteca. Els estàndards democràtics que allà regeixen són incomparables amb els que existeixen políticament i mediàticament en altres comunitats, on per qüestions molt menors van dimitir presidentes totpoderoses; és pertinent recordar els motius infinitament menors de la caiguda de Cifuentes. Una regió que només salta als mitjans per casos de corrupció, males praxis i gestions absolutament negligents com la del Mar Menor. Alguna cosa fa pudor de podrit a Múrcia, i no només són les tones de fauna morta a les seves costes.

El més llegit