Deixant de banda que fa més d’un any que no sortim a ballar o lligar de manera terrenal, crec que no em quedo sola si dic que se m’està començant a acabar la paciència. Amb aquest debat sobre si el «no toc de queda» augmenta els contagis, em sento com l’adolescent a qui no deixen sortir de nit per si de cas. La vida és plena de perills, això és cert, però no per això deixem de viure-la. Em sembla una pràctica molt perillosa la de posar el toc de queda per frenar l’incivisme. Jo entenc que és molt còmode. Tots a casa i segur que no passa res. Si anem tots caminant, segur que tampoc atropellem ningú amb el cotxe. No és la solució. En un país democràtic, una cosa que et priva de la llibertat d’una manera tan bèstia no pot ser la solució en absolut. I aplicar el toc de queda per una qüestió d’ordre públic és una barbaritat.