Cada cert temps, arran d’alguna nova enquesta, salten les alarmes sobre la salut del català, particularment sobre l’ús que en fan els joves de l’àrea metropolitana, on molts sociolingüistes creuen que es juga el seu futur, que per a alguns és tant com dir la seva supervivència. Amb el català es reacciona de forma bipolar: o se celebren els seus progressos de manera hiperbòlica o s’abunda en l’angoixa existencial davant qualsevol aparent retrocés. Això segon és el que ha passat aquest agost a propòsit de l’Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, segons la qual el percentatge de joves que té el català com a llengua habitual hauria caigut 7 punts des del 2015 (del 35,6 al 28,4). No obstant, el canvi metodològic de l’estudi no permet la comparació, ja que abans es preguntava només als empadronats a la ciutat, mentre que aquesta vegada s’ha fet a tots aquells que hi viuen com a mínim des de fa sis mesos. Barcelona atreu moltíssims joves que, per estudi o feina, procedeixen d’altres llocs d’Espanya o de l’estranger i això influeix que l’ús del català sigui menor que la mitjana, cosa que ja va ser motiu de reflexió el 2020, al publicar-se l’Enquesta d’Usos Lingüístics. Llavors alguns ja van plorar la seva mort quan l’important era que el català continuava creixent en parlants i progressant quant a transmissió generacional.