Naturalment, els occidentals no som perdonables pel que li passarà a la molt bona gent de l’Afganistan que confiava en nosaltres, que ens va creure quan els líders nord-americans i europeus van garantir –en nom nostre– que deixarien democratitzat i estable el seu país, malgrat ser un dels més pobres del món. Hem repetit el de sempre, allò del colonialisme: al cansar-nos anar-nos-en deixant enrere desastres irresolubles. Tu i jo formem part d’aquesta caravana tot i que ens odiem per això. Però vull pensar en Joe Biden i comparteixo amb ell la idea que seguir era aprofundir encara més la desraó imperialista i frenar que els afganesos facin a poc a poc la seva pròpia història, tot i que sigui amb tanta sang com la que vam arribar a vessar en la d’Europa. I valoro que Biden no vulgui ser un simple comandant en cap i intenti noves dinàmiques polítiques nacionals i internacionals, a partir d’uns Estats Units tan contradictoris que van ser capaços d’elegir Trump per dirigir-los tant a ells com a tot Occident.