Una de les coses que han portat els canvis en la manera de produir, bàsicament la necessitat de les plataformes de fer catàleg a gran velocitat, és una major febre adaptadora. És evident que la relació entre cine i literatura no és novetat. Però també ho és que, en un moment segrestat per les presses, en el qual no sempre hi ha temps ni diners per treballar sobre idees originals, s’han disparat la recerca de novel·les, còmics i assajos per convertir-los en pel·lícules i sèries. De fet, hi ha fins i tot efectes col·laterals cridaners: l’abundància de novetats literàries que semblen haver sigut escrites amb vista a ser adaptades. No obstant, seria injust reduir a les presses les raons per les quals els cineastes decideixen portar al cine un llibre. Tinc amics que fa anys que somien adaptar una novel·la, i estan frustrats perquè veuen com els drets salten de mà en mà però mai passen per les seves. I d’altres que s’han enamorat d’un llibre i s’han reconegut en aquest llibre fins a creure que cap altre relat els permetria expressar-se igual. I també hi ha històries particulars interessants, com la de l’actriu Reese Witherspoon, que ha convertit el negoci de les adaptacions literàries en un empori. Des de la seva companyia Hello Sunshine (tot i que ja havia pres aquest camí en el seu anterior Pacific Standard), compra els drets de les novel·les que li agraden, moltes de comentades a Reese’s Book Club, el seu famós club de lectura d’Instagram, per convertir-les en sèries i pel·lícules. De les seves productores surten propostes com ‘Perdida’ (2014), basada en el ‘best seller’ de Gillian Flynn, la sèrie ‘Big Little Lies’ (2017-2019), a partir d’una novel·la de Liane Moriarty, o l’adaptació de ‘La chica salvaje de Delia Owens’, d’estrena prevista per a l’any que ve i amb l’actriu Daisy Edgar-Jones, llançada a la fama precisament per encarnar la protagonista d’una altra adaptació: la sèrie ‘Normal People’ (2020), segons la novel·la de Sally Rooney. El més estimulant del projecte de Witherspoon és que posa el focus en novel·les escrites per dones i protagonitzades per personatges femenins. De fet, és una cosa comuna en els projectes de les actrius (cada vegada més) ficades a productores. I els motius que solen donar són pur sentit comú: en la ficció contemporània faltaven històries per explicar, personatges femenins amb entitat i dones protagonistes de més de 30 anys.