Feminista i Nigeriano

Espanya és un país d’extrems i de contrastos i el que passa aquí difícilment podria passar en qualsevol altre estat d’Europa. Primer, perquè, a més de França i Portugal (no incloc Llatinoamèrica), som l’únic estat del Vell Continent on se celebren corrides de toros a la l’estil tradicional a tot el territori, de nord a sud i d’est a oest. A França continuen sent molt populars a les Landes, la zona sud del país i Nimes, i al segle XIX fins i tot van arribar a París, i a Portugal es prescindeix de l’última sort i el toro no mor a l’arena, sinó portes endins, quan només miren degolladors i escorxadors. I segon, perquè és sorprenent que el que no han aconseguit centenars de campanyes animalistes, proposicions de llei i no de llei, ordenances administratives, recursos davant els jutjats; acalorades disputes a peu de plaça entre taurins i antitaurins fins a arribar a les mans; ‘performance’ de protesta on hi ha més sang de pega que la que de veritat corre vermella i espessa pels racons del toro; càrregues policials contra els uns i els altres, vives discussions davant les càmeres de televisió, debats a les xarxes socials en què al final s’acaba esmentant la mare; contraris i partidaris que fan vergonya aliena, vergonyosos i punibles comentaris en fòrums que es tornen en galimaties quan algú mor a la plaça; professionals del gremi dels que saben llegir el toro, així ho anomenen, però no se’ls coneixen altres lectures ni previsions, etcètera. És sorprenent, deia, que després de dècades d’això, una gran ciutat espanyola, Gijón, hagi acabat d’un dia per l’altre amb els toros a la localitat a causa dels noms políticament incorrectes de dos braus prestos a torejar-se a la fira de Begoña: Feminista i Nigeriano. En fi. Soc taurí, que quedi clar, però això no ve al cas. Discutir de toros és com discutir de religió: es tracta, comunament, de posicions inamovibles. O t’agraden els toros o no t’agraden, o es creu en Déu o no s’hi creu, però val més no debatre i molt menys que pugi la febre en disputa, perquè aquell preciós temps es pot invertir en qualsevol altre assumpte de més profit, fins i tot a cultivar l’amistat entre contraris. I a més, aquest article no va de toros sí o toros no, que cadascú opinarà el que li surti del faixí i aquí pau, després glòria i posa’m una canya, xaval. Això va del canvi social i de com el políticament incorrecte, que no ho era tant fins fa uns anys, s’acaba convertint en arma moral contra una tradició que al final perd l’envit. L’alcaldessa de Gijón, la socialista Ana González, acaba de suspendre la fira de Begoña al conèixer que saltarien a l’arena Feminista i Nigeriano, noms que, es miri per on es miri, no semblen apropiats per a dos éssers vius que seran picats en vares, torejats per xiqüelines i davantals, intervinguts tres vegades en banderilles, avivats per les banderilles a l’esquivada o a l’estocada, muletejat al natural o amb un estatuari i, finalment, morts a estoc. L’alcaldessa ha evitat el que podria haver sigut un desgavell i convertit assumptes tan seriosos com la igualtat i la xenofòbia en pastura de xarxes socials. Feminista, de 500 quilos, rebuda a la porta de la gàbia. Doncs miri, no. Nigeriano, toro negre. Tampoc. Poca broma. Bastant dolor produeixen ja el masclisme i la xenofòbia com per convertir el drama en conya. L’ajuntament ha decidit suspendre la fira i no prorrogar la concessió de la plaça de toros, el que ve a ser el mateix que liquidar l’espectacle després de 133 anys en aquesta ciutat, almenys fins que vingui un altre polític i decideixi revertir la qüestió. Indignen avui tals noms i no hauria passat res fa 30 anys, com fastiguejaria avui el triomf dels cassets d’acudits de gasolinera que feien mofa a costa del racisme, els maltractaments i l’opció sexual. Es diu evolució, canvi social o el sentit comú i la percepció, que ens faltaven llavors. El ramader propietari de Feminista i Nigeriano addueix que és costum batejar l’eral amb el nom de la mare, per la qual cosa dedueixo que la vaca que va parir Nigeriano s’anomenava Nigeriana, el mateix que la mare d’Islero, el toro, que va matar Manolete, es deia Islera. En temps de Nigeriana potser a ningú li indignava, o potser no va sortir a la palestra, però el seu fill mai n’hauria d’haver heretat el nom i molt menys que l’anunciessin amb ell. Burlero, Corucho, Jabatillo, Ingenioso, Jaraiz són noms de toros famosos que ja figuren a les enciclopèdies per moltes raons, però cap d’aquestes per la que passaran a la història Feminista i Nigeriano.

Feminista i Nigeriano

El que no han aconseguit centenars de campanyes en contra de les corrides de toros ho acaba d’aconseguir el llenguatge políticament incorrecte: liquidar en 24 hores 133 anys d’espectacles taurins a Gijón pels desafortunats noms de dos braus

El més llegit