Si Susana Díaz hagués guanyat al juny les primàries d’Andalusia, Pedro Sánchez estaria ara en una situació delicada dins del PSOE. No perquè els seus crítics estiguessin en condicions de guanyar-lo al congrés de l’octubre, i molt menys d’enderrocar-lo, com ja van fer l’1 d’octubre del 2016, sinó perquè la situació al partit li resultaria molesta. Com una pedra a la sabata. Perquè, en cas d’haver sigut aquest el resultat, Sánchez tindria una oposició interna organitzada entorn de qui va ser la seva rival pel lideratge socialista, i a l’oposició d’assetjament i demolició que fa el PP, més Vox, i de vegades Ciutadans, i a les tensions en la coalició del Govern amb Unides Podem, el president hi hauria afegit la baralla interna.
L’estratègia de Sánchez Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Tornar al partit
Reconciliar el partit sembla que ha sigut un dels objectius de la remodelació del Govern central, no només per la necessitat emocional d’estroncar ferides del passat, sinó, especialment, per afrontar amb possibilitats de guanyar les futures cites electorals
MADRID 13 04 2021 - El presidente del Gobierno Pedro Sanchez en rueda de prensa tras la reunion del Consejo de Ministros este martes en el Palacio de la Moncloa EFE Emilio Naranjo /
El més llegit
- Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta
- Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"
- Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum
- Edwin Moses: "No vaig necessitar entrenadors, jo era més intel·ligent que ells"
- Verstappen es passeja i Alonso carrega contra Hamilton