Només hi ha dos sistemes per protegir-se de la calor: evitar-la o alleujar-la. Per evitar-la, toca posar-se a l’ombra. Aquesta pot ser natural o artificial, fixa o mòbil. L’arbre ha sigut secularment el gran protector solar perenne. Sota la seva copa frondosa trobem el paradís, a l’escalfar-se les seves fulles, impulsen l’aire, que ascendeix atraient l’aire inferior més fresc. Lloc idoni per a la lectura o una rica migdiada. Fins i tot i així, l’enginy humà ha sabut millorar la naturalesa creant la pèrgola. Una simbiosi entre arquitectura i verdura. Col·locada estratègicament, no gaire alta, amb una buguenvíl·lea o glicinia –millor que parra o heura– permet protegir-nos, i alhora aconsegueix que a l’hivern el benèfic sol pugui acariciar-nos. L’ombra de pèrgola és molt millor que la de porxo, on el sostre sòlid encaixona l’aire i dificulta la seva circulació. També podem emportar-nos l’ombra allà on anem. Bé sigui amb un pal i un teixit superior, o, més lleuger, amb un aler o visera encasquetat al nostre cap en forma de barret. El nom ho diu tot.