A mitjà termini, la humanitat no té res més important que prendre’s seriosament la supressió dels gasos amb efecte d’hivernacle per mitigar el canvi climàtic i evitar una successió d’escenaris apocalíptics que es produiran si no frenem l’augment de la temperatura per sobre d’1,5 ºC. Una visita a l’atles interactiu elaborat per un grup d’investigadors del CSIC a partir de l’últim informe de l’IPCC ens alerta de quines seran les conseqüències d’arribar a pujades d’entre 2 i 4 ºC, particularment negatives a la conca mediterrània. La gravetat del problema ens obliga a ser molt realistes, a debatre sense tabús i a no confondre els desitjos amb la realitat. La cancellera alemanya Angela Merkel va reconèixer fa poques setmanes que no és possible assolir l’objectiu de reducció d’emissions per al 2030 –un 55% de gasos CO₂– només amb les energies renovables, la qual cosa planteja la qüestió de l’anomenada transició energètica. I aquí és quan apareixen estratègies diferents sobre les quals hem de reflexionar, però que a Espanya hi passem de puntetes.