El pregó de les festes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Cigales en una plaça de Gràcia

No deixa de resultar feridor que qui no deixa de reiterar «ho tornarem a fer» reparteixi magnanimitat i exhorti a rebaixar els ànims prèviament exaltats

Jordi Cuixart y Ada Colau durante el pregón de las Fiestas de Gràcia / Joan Mateu Parra (EPC)

Dissabte 14 d’agost. Jordi Cuixart acaba de pronunciar el pregó de les festes de Gràcia, Ada Colau mira de prendre la paraula i les esbroncades li impedeixen continuar. Davant la situació evidentment incòmoda i les llàgrimes –encara més incòmodes– que l’alcaldessa no pot reprimir, Cuixart pren de nou el micròfon en auxili de Colau. «Ens estimem tots molt. Això va de lluites compartides, això va de sumar, de ser més. Després de tres anys i vuit mesos de presó us vull demanar una cosa: escoltar [...] Formem part del mateix poble. No ens deixem dividir perquè el que voldria l’Estat espanyol és dividir-nos». L’escena tot just dura 20 segons, però dona per a molt.