No els vull amargar, però això s’acaba. Les vacances són una cosa més que un lloc on eixarrancar-se sense cap altra preocupació que el nombre de minúcies que ens corresponen a l’hora de l’aperitiu. Les vacances són un estat d’ànim. Trobem a faltar el lloc de vacances perquè no tenim els problemes que ens angoixen la resta de l’any. No hem de treballar, la hipoteca és un pagament en diferit a principis del mes següent, la factura elèctrica l’abonen uns altres, no ens creuem amb aquesta persona que no volem veure, potser amb el teu ex, amb qui, com és sabut, és molt difícil coincidir si vius en una ciutat com Madrid però un esport d’alt risc fora de la capital. Les vacances són una col·lecció de moments que va evolucionant de la infància a l’edat adulta. En la pubertat i l’adolescència atresoren el record del primer petó, el primer rotllo, el primer cigarro, la teva mare mirant-te fixament als ulls perquè els veu estranys («¿Has plorat, fill?») la primera borratxera i acabar amb la cara blava després de vomitar.