Conseqüències de la caiguda de Kabul Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Com afrontarà Europa la crisi humanitària afganesa?

Al si de la UE es parlarà molt de contenir la més que possible crisi migratòria, de seguretat i d’estabilitat, i poc o gens de drets humans o del fracàs d’Occident al país asiàtic

Taliban forces patrol in Kabul / STRINGER (REUTERS)

«Tots els dirigents europeus han d’aprendre de manera conjunta de l’actual tragèdia de l’Afganistan. No és només un fracàs americà», diu Michel Barnier. «Seguretat, terrorisme, islamisme, migració, estabilitat regional: aquests també són els nostres desafiaments», continua el que va ser negociador del Brexit per part de la UE a través de Twitter. Unes hores més tard, queda convocat un Consell Europeu Extraordinari per al 17 d’agost, gairebé una setmana més tard que l’ofensiva talibà cobrés forma, i tres dies després de la presa de Kabul. Els temes de segur que també versaran sobre la seguretat i l’estabilitat, poc o gens hi haurà sobre drets humans i molt menys sobre el fracàs democratitzador d’Occident a l’Afganistan. Segur que es parlarà, i molt, de com enfrontar-se a una nova crisi migratòria. I no ens hem de confondre, quan a Brussel·les pensen en migració, ho fan des d’una perspectiva de seguretat. La migració a Europa és vista com una amenaça de seguretat, i així està establert en la majoria de les estratègies nacionals de seguretat, també en l’espanyola i en l’europea. Per tant, la preocupació no estarà vinculada a la gestió dels fluxos procedents de l’Afganistan i la seva acollida, sinó més aviat a com diferir-los o frenar-los.

Temes:

Afganistan