El Govern català reivindica un referèndum i l’independentisme insisteix en el dret a l’autodeterminació. Les dues pretensions són legítimes i venen de lluny. Ara la unilateralitat sembla que s’ha descartat i això és positiu. No obstant, com el 2017, de vegades veiem que es presenten arguments poc matisats com si fossin obvietats. I això pot generar falses esperances en alguns sectors, que arribin a creure que el dret a l’autodeterminació de Catalunya té una empara jurídica internacional indiscutible, o que sota la Constitució de 1978 és possible un referèndum d’autodeterminació. Crec que les dues idees són errònies i m’agradaria explicar-ho.
L’autodeterminació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un altre cop el referèndum
Si ens hem acostat al realisme polític per buscar solucions al problema català, faria falta ara afegir-li una mica de realisme jurídic
Temes:
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- L’enfonsament d’un projecte
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos