La vicepresidenta del Parlament balear Gloria Santiago ha sigut notícia nacional dies enrere per denunciar que un home la va perseguir masturbant-se mentre realitzava un tram del Camí de Santiago al seu pas per Astúries. El molt fastigós va triar malament la seva víctima. La va assetjar en un sender solitari creient-se a l’empara del bosc, però va topar amb una guerrera feminista, sense pèls a la llengua, ni tampoc intenció de passar per alt el setge. La diputada de Podem per Eivissa va passar una mala estona perquè un individu que corre darrere teu amb el seu penis a la mà quan estàs enmig d’enlloc primer fa por, abans que repugnància i ràbia. Es va haver d’escapar per fangars, espantada, sense deixar de mirar enrere. La trista realitat és que els seus records d’una experiència de naturalesa i llibertat com la que estava disfrutant en la ruta compostel·lana es veuran sempre enfosquits per la fustigació d’un pervertit. La Guàrdia Civil investiga si el tipus circulava en el seu cotxe i al veure la pelegrina creuar per seguir la seva ruta es va parar per divertir-se una estona a la seva costa. De manual. Que aixequi la mà aquella que no s’hagi trobat mai en una situació semblant. A mi m’ha passat mitja dotzena de vegades en la meva vida, dues d’elles en parcs infantils i una en un autobús urbà, i quan em vaig queixar em van suggerir que ho oblidés, que total no era per a tant. Però com els temps estan canviant, Gloria Santiago no ha reduït a una anècdota personal el que és una intimidació sexista, sinó que ha expressat com d’insuportable resulta viure de reüll, amb l’atenció posada en el retrovisor per si un porc decideix atacar, contribuint a generar un debat important respecte a la seguretat de les dones i el seu dret a ocupar l’espai públic sense temor de ser agredides.