Cel tapat sobre l’Afganistan i l’Iran

Dir que hi ha problemes al Pròxim Orient és una obvietat, ja que allà són tan freqüents com la pluja a Londres o els bars als carrers espanyols. Tant que ens hi hem acostumat. I aquest estiu no és una excepció, perquè a les crisis habituals s’afegeixen el buit que produeix la retirada nord-americana de l’Afganistan i l’arribada d’un jutge radical a la presidència de la República Islàmica de l’Iran. Els dos esdeveniments apugen el nivell de tensió i el de risc en una regió on sobren. Els americans no se n’han sortit a l’Afganistan, l’última de les derrotes que van inaugurar al Vietnam. Només que aquesta ha sigut la seva guerra més llarga (20 anys), la més cara en vides (més d’afganesos) i diners (la meitat del PIB espanyol) sense tampoc aconseguir res. I ara l’abandonen amb la cua entre les cames, com abans ja van fer els britànics i els russos. Van atacar l’Afganistan plens de raons després dels atemptats sobre el Pentàgon i les Torres Bessones perquè allotjava la gentussa d’Al-Qaida i després, neutralitzats els terroristes, no van saber sortir-ne a temps. Obama ho va intentar però els militars no el van deixar, i ara Biden ho farà al preu de deixar darrere un Estat fallit, en què el corrupte règim de Kabul no és capaç d’aturar l’avanç fulgurant dels talibans mentre ressorgeixen els senyors de la guerra locals. Sense recolzament americà, el fantasmagòric poder central afganès s’ha fos, la mateixa Kabul ha caigut a una velocitat inesperada i no és descartable veure escenes similars a la vietnamita de l’helicòpter evacuant gent terroritzada des de la teulada de les ambaixades. L’Afganistan s’enfonsa en la guerra civil i milers d’afganesos fugen a països veïns per por de les represàlies dels talibans o perquè no volen viure sota la seva estricta llei islàmica, que comporta una brutal submissió de la dona. Per aquest resultat hauria sigut millor quedar-se a casa i acabar amb els terroristes amb «operacions quirúrgiques» de comandos. O de drons. I són precisament els drons els que aquests dies fan pujar la tensió amb l’Iran, que mai va ser una democràcia, tot i que ho sigui bastant més que els seus veïns àrabs del Golf. Acaba de celebrar unes eleccions fetes a mida perquè les guanyés el candidat oficial Ebrahim Raisi amb el suport del Líder Suprem Khamenei, dels Guardians de la Revolució i els serveis d’intel·ligència, de manera que tenia tots els asos a la mà. Un dur precedit per sinistres acusacions d’haver condemnat a mort com a jutge milers de persones després de la victòria de Khomeini. Raisi no ho té fàcil perquè hereta un país amb l’economia destrossada per les sancions americanes que li impedeixen vendre petroli i tenir accés al sistema financer internacional. El rial s’ha esfondrat i creixen la inflació i l’atur mentre es reprimeix sense miraments el consegüent i justificat malestar de la població. Al marge dels seus problemes interns, el president Raisi té tres reptes immediats en política exterior: la negociació del retorn americà a l’acord nuclear, el buit de la retirada americana de la veïna Afganistan i la creixent tensió amb Israel. Tres miures. Continuen les negociacions sobre l’acord nuclear, però les postures segueixen allunyades: Teheran exigeix el final de totes les sancions i –escarmentats pel que havia fet Trump– garanties que els americans respectaran en el futur el que ara firmin, mentre que Washington vol allargar els terminis firmats el 2015 que retarden la nuclearització iraniana i ficar en la negociació altres qüestions com els míssils o la política de Teheran al Pròxim Orient. A la veïna Afganistan, abocada al caos, l’Iran voldrà crear milícies que defensin els seus interessos com les que ja té a Síria, l’Iraq o el Iemen, ampliant així una influència regional que preocupa molt els seus veïns àrabs. I també haurà d’afrontar l’augment de la tensió amb Israel, que sempre busca excuses per assetjar-lo i que ara l’acusa –pel que sembla amb raó– del recent atac amb drons al barco ‘Mercer’ en aigües d’Oman. El que es diu un plat ple per a un president inexpert i envoltat de falcons en un estiu molt calorós.

Cel tapat sobre l’Afganistan i l’Iran

A les crisis habituals al Pròxim Orient s’afegeixen el buit que produeix la retirada nord-americana de l’Afganistan i l’arribada d’un jutge radical a la presidència de la República Islàmica de l’Iran

El més llegit