Kabul fa olor de Saigon

Els talibans controlen més d’un terç de les 34 capitals de província de l’Afganistan i gran part de les zones rurals. Avancen amb rapidesa des que van marxar les tropes dels EUA. En els últims dies han conquistat Herat (on va estar Espanya) i Kandahar, dues ciutats clau. Sense bombarders B-52 sobre el cap senten que la victòria és imminent. La Casa Blanca ha enviat amb urgència 3.000 tropes de combat per protegir l’evacuació dels seus ciutadans. Hi ha por d’una repetició de la foto de Saigon el 1975. La caiguda de Kabul és qüestió de dies. Les Forces Armades de l’Afganistan formades per Occident no són rival. No tenen moral de combat. Les imatges dels talibans a l’estratègica Ghazni, a 149 quilòmetres al sud de la capital, en plena autopista número 1, mostren unes tropes exultants al mig d’una població espantada. Després de la fugida de l’Exèrcit afganès d’aquesta localitat s’han apoderat de l’armament que Occident va subministrar als seus aliats. Les nostres armes acceleren la nostra derrota. Paper dels EUA Els EUA van atacar l’Afganistan el novembre del 2001, poc després dels atemptats de l’11-S. Va dir que els talibans eren uns terroristes que donaven empara al cap d’Al-Qaida, Ossama Bin Laden. Només la segona part era veritat. Els talibans van prendre el poder el 1996 per acabar amb el caos del govern dels mujahidins que havien derrotat l’URSS gràcies als míssils terra-aire que els va entregar Ronald Reagan. Aquella guerra de Charlie Wilson es va girar contra els EUA. A l’Afganistan han fallat tots els presidents; Barack Obama, també. Els 15 anys de converses de pau a Doha a la recerca d’una solució pactada pertanyen al passat. ¿Per a què compartir el poder si l’aconseguiran tot? El cap negociador dels talibans, Suhail Shaheen, va assegurar a la BBC que no eren els mateixos, que havien après dels seus errors, que estaven disposats a permetre que les nenes acudeixin a l’escola. Shaheen no és un comandant ni un líder religiós, només la cara amable d’un moviment que segueix a l’edat mitjana. El 2003 l’activista afganesa Malalai Joya va denunciar els nostres nous aliats a la primera Loya Jirga. Els va anomenar narcotraficants i senyors de la guerra responsables de milers de morts. No li vam fer cas i ens vam ficar en un fangar similar al del Vietnam. Ja sabem com acaba aquest conte. Algunes millores per a les dones han sigut notables en aquests anys, però limitades a les urbs. A les zones rurals manen el marit i la tradició, governi qui governi. El burca que els cobreix de cap a peus predomina sobre el hijab. Califat Islàmic Els talibans actuals són ideològicament a prop del Califat que l’Estat Islàmic va instaurar en àmplies zones de Síria i l’Iraq. El seu pla és restablir laxaria -llei islàmica- que, segons la seva interpretació rigorista, permet tallar la mà al lladre i lapidar l’adúltera. Ufanegen de representar la llei i l’ordre, i d’alguna manera és cert: llei, ordre i terror. En la seva anterior estada en el poder van acabar amb la corrupció en els tribunals i en l’Administració. La seva marca és la puresa religiosa, que després troba excepcions per a alguns líders. El que està passant a l’Afganistan, i el que passarà en els pròxims dies, ho vam viure a l’Iraq. L’Exèrcit creat pels EUA en substitució del de Saddam Hussein va fugir en vista de l’avenç del Califat sobre Mossul, la tercera ciutat del país. Si es va aconseguir acabar amb l’Estat Islàmic va ser gràcies a una inusual aliança contra natura: Els EUA bombardejaven mentre que els avenços terrestres depenien dels kurds progressistes sirians, la milícia de Hezbol·là i algunes tropes d’elit iranianes, a més del recolzament aeri rus. A l’Afganistan no existeix res d’això. ¿Què hauran après els talibans, més enllà de la mala imatge de les execucions de carrer? ¿Seran conscients dels errors del difunt Abu Bakr al-Baghdadi, cap de l’Estat Islàmic? L’actual moviment dels talibans ja no és només paixtu, l’ètnia majoritària del país. El somni del Califat ha atret nombrosos tadjiks i uzbeks. La gran vencedora és el Pakistan, que els recolza i finança. A Islamabad tenen els seus propis talibans. ¿Quines lliçons han après Biden i els EUA? Washington acaba anunciar que no reconeixerà un Govern talibà. És una declaració que demostra que continuen sense entendre res després de 20 anys. Per no saber ni tan sols saben que no es tracta d’una retirada, és un derrota inapel·lable que tindrà un impacte a les sucursals gihadistes de tot el món, sobretot a l’Àfrica subsahariana.

El més llegit