Un peu i un cap. La fúria desfermada a una banda, el terror desbocat a l’altra. També nosaltres. Tota la societat constreta en aquest mínim espai. Tots els fracassos. Tots els laberints en què ens hem perdut, incapaços d’evitar uns esclats de violència incomprensibles. Inconcebibles. Excuses que es vesteixen de motius. Perquè no m’agrada el teu aspecte físic, perquè menyspreo la teva orientació sexual, perquè em burlo de les teves discapacitats... Al cap i a la fi, ortigues sota la pell, àcid a la sang, verí al cervell. I un peu que es posa a trepitjar.