Un dels llibres d’història més interessants dels que s’han publicat en aquest 2021 és un recull de textos, editat per Joaquim Nadal, sobre els últims dies de la Girona republicana i de la Guerra Civil, sobre la fugida cap a França i l’entrada de les tropes faccioses a la capital. És un llibre “tributari”, com diu el mateix Nadal, de “l’aportació pionera de Maria Campillo”, que ja havia recollit – també a l’editorial L’Avenç, com aquest 'Girona, 1939: porta de l’exili' – tot de materials literaris, memòries i confessions del “pas de frontera”, de la débâcle i l’ensulsiada de tot un país. L’aportació singular de Nadal és que tanca el focus, el fixa en un microcosmos concentrat en un espai reduït, i deté la mirada en una petita ciutat de províncies que esdevé, durant uns dies – des de mitjans gener fins al 4 de febrer de 1939 –, una autèntica comèdia humana, una congregació d’individus que viuen a la ratlla de la desesperació i, doncs, un univers on es barregen l’abjecció i l’honor, l’horror i l’esperança, la imminència d’un final i la dignitat o la mesquinesa amb què, uns i altres, viuen aquest final.