Durant l'exili, a falta de pianista i raper que em bordin, distrec les hores d’oci amb lectures. M'ha impressionat 'No diguis res', de Patrick Radden Keefe, sobre Irlanda del Nord. Després de la seva lectura, he entès que la principal diferència entre els moviments independentistes d'Irlanda del Nord i de Catalunya és gastronòmica: els líders irlandesos eren capaços de sostenir una vaga de fam fins a la mort, mentre que els catalans es reuneixen a menjar paella cada estiu. Diferents maneres de mostrar del que són capaços els uns i els altres.
Vaga de fam a la catalana Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Cròniques de l’exili a cala Montgó (i 4)
Els líders irlandesos eren capaços de sostenir una vaga de fam fins a la mort, mentre que els catalans es reuneixen a menjar paella cada estiu
Temes:
El més llegit
- Lleig comiat d’Ancelotti que esquitxa Florentino i el vestidor
- Luis Enrique corre a Barcelona per la seva filla Xana en una edició multitudinària de la Cursa d’El Corte Inglés
- Interior combatrà el frau en els canvis de sexe en els Bombers
- La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià
- Molts ho confonen amb fatiga: així comença la insuficiència cardíaca que afecta 700.000 espanyols